(Auditori Pati
Manning / Dimarts, 29 de novembre de 2016)
Organitza: Cercle de Cultura
Intervinents:
- Carles Duarte (CD): president CoNCA
- Nora Ancarola (NA): presidenta Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya
- Agustí Fructuoso (AF): director del TPK Art i Pensament Contemporani
- Montserrat Moliner (MM): gestora i activista cultural
- Xavier Fina (XF): consultor cultural
- Jordi Pardo (JP, moderador): director general Fundació Pau Casals
Antecedents:
El Parlament va decidir el
mes d’abril d’instar la constitució d’un grup de treball per analitzar el model
del CoNCA i alhora la presentació d’un projecte de modificació. Davant d’aquest
escenari, el Cercle de Cultura considera convenient contribuir
a la reflexió oberta per la cambra catalana amb l’organització d’una sessió
destinada a suscitar i acollir aportacions que ajudin a revisar, d’una manera
que convindria que fos ja definitiva, la naturalesa i les funcions del CoNCA.
La institució, concebuda a partir de precedents internacionals molt importants,
ha viscut un procés complex i vacil·lant d’assumpció del seu propi espai dins
el nostre sistema cultural per arribar finalment a aquesta significativa etapa
d’estabilitat que ara culmina.
 |
| (El País 23/11/16) |
Notes, per ordre d’intervenció:
(JP, intro) La cultura hauria de ser el pilar central de la
construcció europea
(JP, intro) El model del CoNCA va ser l’Arts Council d’UK, amb dues grans diferències de fons: el seu
sistema de patrocini/mecenatge i la creació al mateix moment d’una loteria
nacional per donar suport a les iniciatives culturals
(AF) Fa falta un Pacte Nacional per la Cultura (tothom s’hi ha mostrat d’acord
en aquest punt), que inclogui la ciutadania i la societat civil, a més de
creadors, indústria, empreses, universitats...
(AF) Els objectius culturals -la seva definició- han de partir del propi sector
cultural
(NA) Al CoNCA li ha faltat independència respecte dels avatars polítics
(partidistes)
(NA) El CoNCA ha sigut utilitzat des del seu naixement (2009) com a instrument
polític; al 2011 el Ferran Mascarell li treu al CoNCA les poques competències
que tenia (“les bones idees són paper mullat sense competències”)
(NA) La visió que es tenia -i que encara es té- de la política cultural es elitista,
amb assessors amb interessos privats intervenint en les definicions de les
polítiques públiques...
(NA) Com a propostes de regeneració: òrgan director amb professionals de
reconegut prestigi, independents, remunerats i amb règim d’incompatibilitats ;
amb competències vinculades a diferents departaments (no només cultura, sinó
educació, justícia,...) i amb vigilància de bones pràctiques (accountability)
(NA) Com a exemples on emmirallar-nos proposa Quebec i Finlàndia
(XF) El CoNCA ha de superar la “mirada sectorial”, va molt més enllà dels
sectors culturals
(XF) El CoNCA ha de tenir autoritat moral i política indiscutible, per tant ha
d’estar nítidament separat del departament (de Cultura) i dependre directament
del Parlament (això últim recolzat per tots)
(XF) El CoNCA no es pot permetre “quotes” de cap tipus
(XF) El paper central del CoNCA ha de ser prescriptiu, obligant a “elevar el
punt de mira” de tot el sector
(XF) El CoNCA ha d’estar vinculat completament amb els “consells locals” de
cultura, en cas que n’hi hagin
(XF) Dubte final: el CoNCA ha d’intervenir en gestió? (sobre aquest punt hi han
hagut les opinions més enfrontades)
(MM) El CoNCA no pot ser totalment “apolític” perquè totes les persones ho són
d’alguna manera, de polítiques; el que se’ls ha de demanar és que siguin
independents
(MM) El “pacte” (Pacte Nacional de Cultura) és vital
(MM) El CoNCA ha de ser també “executor” (tenir competències executives), és
l’única manera de superar barreres fins ara infranquejables
(CD) Completament d’acord en que el CoNCA s’ha de desvincular (nítidament) del
departament i vincular-se al Parlament
(CD) S’ha d’avançar en la constitució de l’Observatori
de públics, on s’aglutini tota la informació rellevant a nivell cultural, i que
aquesta sigui d’accés públic i universal
(CD) Sí rotund al Pacte Nacional per la Cultura; i només el CoNCA pot actuar-hi
de facilitador i impulsor
(CD) Com a actuacions destacables del CoNCA -a banda de recalcar que sota el
seu mandat se n’ha fet un ús responsable dels pocs recursos disponibles- ha
esmentat la creació de la Fundació
Catalunya Cultura (de foment del mecenatge cultural privat) arran de les
seves pròpies propostes sobre l’estat de la qüestió del mecenatge a Catalunya, o les diferents avaluacions estratègiques sobre institucions culturals realitzades
(CD) Com a estudis recents del CoNCA -de força valor afegit- n’ha citat el de participació cultural dels joves (214 pàgines, “de moltíssima utilitat per
a tots els gestors culturals”), les 36 propostes per a la millora de la
condició professional al món de la cultura, i de propera publicació el dels ensenyaments
artístics i la recent avaluació estratègica del Liceu
Torn de debat i rèpliques:
(XF) Com pot ser que amb tota la bona feina feta pel CoNCA, tot i les seves
limitacions, aquest no hagi assolit la “centralitat” (en el debat cultural de
país)?
(Públic, Xavier Marcé) Hauríem de perseguir la formació d’un CoNCA de
país, no pas de govern, i potser no parlar de reconstrucció sinó de fundar un
de nou, amb una perspectiva molt més global que abasti transversalitats com les
de “cultura i educació” o “cultura i empresa”
(JP, tancament) Hem parlat de les restriccions de funcionament
del CoNCA, però això s’hauria d’encabir dins d’un marc molt més global, com és
la deficient inversió en cultura tant a Catalunya com a Espanya (els 60€ per càpita,
com un dels molts indicadors possibles, no s’assoleixen ni de bon tros), i això
sí que és cabdal per a la construcció de ciutadania
(JP, tancament) El major fracàs cultural del país podem situar-lo
però en el camp de la creació d’audiències; no hem sabut reduir la gravíssima
separació de classes socials que patim -aquí és de nou clau la vinculació entre
cultura i educació- i això pot ser una bomba de rellotgeria en potència
(JP, tancament) Per últim, ha animat als assistents a fer-se
socis del Cercle de Cultura
Conclusions finals C&B:
- Sentiment força compartit de que el CoNCA és una eina útil si es reformula -amb independència i competències-, potser retornant al seu disseny primigeni (en termes generals es podria dir que l’ambiciós pla d’origen ha fracassat a l’hora de situar la cultura al centre del debat polític i públic)
- La cultura segueix essent víctima d’una visió elitista, percebuda com a camp quasi exclusiu de les classes altes i mitjanes, i no s’ha sabut apropar a la ciutadania en general
- Aquesta manca de “vesant social”, de potència igualadora, ha sigut remarcada per un dels assistents a la sessió, que s’ha queixat del discurs tradicionalment “pompós” del món cultural i inclús ha proposat que fos directament la ciutadania qui triés els professionals integrants del consell directiu del CoNCA, després de que aquests haguessin presentat i defensat públicament les seves candidatures, incloent-hi la seva visió de la cultura...
- Noves audiències, noves formes de cultura en un món globalitzat... sabrem adaptar-nos? Començant per adaptar el nostre llenguatge “alienant”...
- En qualsevol cas, sí que sembla que aquest cop hi ha força consens polític -representants de diferents forces polítiques presents a la sessió han mostrat la seva unanimitat- en que ha arribat el moment del “pacte nacional per la cultura” i, per tant, de refundar el CoNCA. Veure’m...
